Poesía de Palestina a Náquera, Valencia

Abdallah Abulaban Shalabi —también conocido como Abda— es un escritor y poeta de origen palestino radicado en España desde 2015. Nacido en Arabia Saudí en 1990, antes de trasladarse a España residió en Siria, Egipto y Palestina. Actualmente reside en Valencia.
Entre 2021 y 2022 fue miembro del jurado del Premio Roissy-en-Brie para escritores y escritoras refugiadas en Europa.
Su primera novela, Mujeres en el sol, fue publicada por Editions Arabesques (Túnez, 2022) y, en 2025, recibió el Premio Ghassan Kanafani de Literatura otorgado por el Instituto Internacional Palestino. Su segunda (La yihadista de Valencia) y tercera novelas (La muerte del Fénix) están en vías de publicación.
Abda ha participado en diversos festivales de poesía, entre los que destaca el Festival de Poesía Internacional de Almácera, en cuya última edición recitó el poema cuya traducción al catalán presentamos a continuación.
Paula Santillán Grimm
UNA FORMIGA
Por Abda
Traducción de Margarita Castells Criballés
A la falda de la serra de Nàquera,
em gite entre els pins.
Contemple com la llum del sol festeja amb les branques
mentre l’aire s’enquimera amb els meus cabells.
Ajagut com un cadàver, els ulls llambreguen un castell abandonat en un cimal.
Estés a terra,
sent el fregadís de la jupa, sent el so del meu silenci sepulcral.
Una formiga tresca al meu costat. De cop s’atura i perplexa em pregunta: qui ets?
Responc amb una altra pregunta: de què tens por?
Diu: d’un gegant com tu.
Xiuxiuege: i no t’inspire un poc de tendresa?
Sospira i barboteja: fes el que hages de fer davall els arbres.
La formiga fa el seu deure, el que ha de fer.
Em dic que jo també he de fer el meu deure:
dormir com un soterrat sobre terra.
Les branques fan el seu deure: estremir-se i fimbrar per obra del vent. La seua cantilena cau com grop d’aigua sobre la meva ombra: ei, caminant!, és el més honrat, no el més fort, el qui sobreviu.
El vent dardat fa el seu deure: penetra els afraus i es barreja amb els elements de la naturalesa.
Els arbres fan el seu deure: es mantenen drets, ferms en el lloc, i alcen les branques.
Veig un esquirol que salta de branca en branca, enxarpa una pinya amb els ullals i fa el que ha de fer: n’extrau els pinyons, els mastega i els engul amb fruïció.
El sol fa el seu deure: ix com cada dia i escampa els seus raigs sobre vius i morts, sense fer distincions, i captiva els turmentats en la seua rotació.
El cel blau fa el seu deure: no toca la terra; ella, la terra, és un espectre de matèria i gelea, estintolada en el buit.
La terra fa el que ha de fer: amaga l’aigua i les formigues en els seus entaforalls, i em transporta com la mar transporta un vaixell.
Els ocells fan els seu deure: piulen i refilen, amunt i avall, tot cercant farratge i aigua, I no es queixen.
A la falda de la muntanya, veig quatre garses: s’enjogassen i es barallen a l’hora de la migdiada. Es dispersen quan m’hi acoste. Les garses valencianes no volen cap als cimadals de la serra perquè fan el que han de fer vora els melangiosos tarongers plantats a la falda: foragitar la por, l’enyor i l’esperança.
I les pedres; ai, les pedres de la muntanya! Et penses que no actuen, però fan el paper que han de fer i, a l’entorn dels seus nuclis, giren i expliquen les històries més esbalaïdores; per exemple:
La història d’unes pedres que s’esberlen quan els cau al damunt un míssil des d’un avió fabricat pels humans.
Tot fa el paper que ha de fer, tal com cal. Les pedres s’esberlen, però les esberles enyoradisses carreguen calaveres, camises i fetus, ai las!
El míssil es sotmet a les lleis de la física i encerta de ple.
La sang raja i s’escampa per efecte de l’explosió i fa el seu deure, tal com cal: embruta els espills del destí. El sol ix i ens il·lumina, sense fer distincions. Tot fa el que ha de fer, tal com cal.
La formiga em xiuxiueja a cau d’orella: si la mort se t’atansa, deixa que faça el seu deure, el que ha de fer; tant si es presenta en forma d’un passavolant com tu o a resultes d’ensopegar amb una pedra.
I continua trescant pels solcs del terra, fa el que fa malgrat tot i sense queixa… fins a desaparèixer.
Nàquera
Maig de 2024

Abdallah Abulaban Shalabi (Abda) es un escritor y traductor hispano-palestino residente en Valencia desde 2017. Nacido en Arabia Saudí en 1990, ha residido en Siria, Egipto y Palestina. Su primera novela, Mujeres en el sol, fue publicada por Editions Arabesques (Túnez, 2022) y en 2025 recibió el Premio Ghassan Kanafani de Literatura, otorgado por el Instituto Internacional Palestino. Su segunda (La yihadista de Valencia) y tercera novelas (La muerte del Fénix) están en vías de publicación. En 2021 participó en el Día Internacional del Migrante con la Asociación Kudwa (Barcelona) con el poema Qué solo has estado (وحدك كنت كم). En 2025 participó con dos poemas en el Festival de Poesía Internacional de Almácera: Jesús el dolido (الموجوع يسوع) (y Hormiga (نملة).

Margarita Castells Criballés es investigadora académica, docente universitaria, lexicógrafa y traductora literaria del árabe y del francés al castellano y catalán. Sus traducciones del árabe incluyen tanto a autores clásicos (Ibn al-Muqaffa, al-Jahiz) como modernos (Salim Barakat, Mahmud Darwish, Zakaria Tamer). Asimismo, destacan sus traducciones de Los viajes de Ibn Battuta (Els viatges. Ibn Battuta, Proa, 2005; junto a Manuel Forcano) y de Las mil y una noches (Les mil i una nits, Karwán, 2021), que ya va por su segunda edición. En paralelo a su labor académica y traductora, Castells fue también coautora, junto a Dolors Cinca, del primer diccionario árabe-catalán (Diccionaris de l’Enciclopèdia, 2007).

Paula Santillán Grimm es traductora y especialista en lengua árabe, licenciada en Filología Árabe por la Universitat de Barcelona y doctora en Lingüística Árabe por la Universidad de Granada. Se ha formado y ha residido en contextos arabófonos como Damasco, y ha impartido docencia en diversas instituciones en Europa, Estados Unidos y Marruecos. Ha trabajado como traductora de árabe e inglés al español, incluyendo colaboraciones con la sede de las Naciones Unidas en Ginebra. Su trayectoria combina la traducción, la enseñanza del árabe y la mediación lingüística y cultural entre contextos arabófonos y el ámbito hispanohablante.















