SODEPAU

‘Llegir Palestina’: la creació d’un espai per llegir sobre Palestina 

Amb Danae Fonseca i Dana Dhailieh

10 de noviembre de 2025

El club de lectura «Llegir Palestina» ha estat tot un èxit a les biblioteques públiques de Catalunya. Com a següent pas, les organitzadores volen oferir tallers al personal de les biblioteques i a persones voluntàries que estiguin interessades a engegar els seus propis clubs de lectura sobre Palestina. 

Danae Fonseca i Dana Dhailieh, les organitzadores de la iniciativa, responen algunes preguntes sobre com va començar i com funciona «Llegir Palestina», i sobre els seus propers projectes. 

Us podeu presentar breument i explicar-nos com va començar aquest seguit de clubs de lectura i d’esdeveniments sobre Palestina? Què els va motivar? 

Danae Fonseca: Jo soc investigadora postdoctoral i professora a la Universitat de Barcelona. La meva recerca se centra en la literatura i en les arts visuals palestines, amb un èmfasi especial en gènere. A la UB, formo part del Departament de Filologia Àrab i d’ADHUC, un centre de recerca sobre temes de gènere i sexualitats. 

Dana Dhailieh: Pel que fa a mi, acabo de començar un doctorat a la Universitat de Barcelona, i la Danae és, de fet, una de les meves directores de tesi. La meva recerca gira entorn de la literatura Palestina i, més concretament, de la literatura de resistència. 

Danae i Dana: La idea dels clubs de lectura va sorgir de Papyrus, una associació cultural a Celrà (Girona). Papyrus va néixer amb el doble objectiu d’aplegar i donar una segona vida a llibres de vell, i de promoure activitats culturals i socials. El 2003, van organitzar un cicle de cinema palestí en col·laboració amb SODEPAU, una associació que promou la solidaritat i que forma part de l’organització de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, que se celebra cada any a Barcelona i amb la qual col·laborem des de la Universitat de Barcelona (UB). El cicle de cinema va tenir una molt bona acollida entre la gent de Celrà i, a partir d’aquesta experiència, Papyrus i SODEPAU van pensar a crear un club de lectura sobre Palestina. Es van posar en contacte en nosaltres a través de la UB, i va ser així que vam començar a preparar-lo conjuntament.

«Al centre dels clubs hi ha la voluntat d’apropar el públic a la realitat i a la història de Palestina, i de donar a conèixer les narratives palestines a través de la literatura. En cap moment no vam voler crear un grup de lectura acadèmic, sinó un espai accessible per a tothom.»

Al centre dels clubs hi ha la voluntat d’apropar el públic a la realitat i a la història de Palestina, i de donar a conèixer les narratives palestines a través de la literatura. En cap moment no vam voler crear un grup de lectura acadèmic, sinó un espai accessible per a tothom. Celrà era el lloc ideal, perquè és un poble petit on la població està acostumada a participar en els intercanvis de llibres de Papyrus, i en els cicles de club de lectura que s’hi organitzen. Durant les sessions del nostre club, els i les participants no només van apropar-se al valor artístic i literari de les obres palestines –enteses com a part d’una literatura universal– sinó que també van tenir l’oportunitat de fer preguntes i aprofundir sobre les especificitats del context de Palestina.

El club de lectura va anar tan bé que vam decidir proposar la idea a les biblioteques públiques de Catalunya. Hem tingut la sort que molta gent s’hi ha interessat. Aquest any oferirem tallers sobre com engegar un club de lectura al personal de biblioteques i a persones que hi puguin estar interessades. A més, l’any vinent ja n’hem programat uns quants a diverses biblioteques catalanes, i totes dues ens serem les coordinadores. 

Per què les biblioteques públiques? De quina manera l’esdeveniment canvia si té lloc a una biblioteca o a una llibreria o universitat? 

Danae i Dana: De fet, Papyrus, on va començar «Llegir Palestina», és un espai híbrid entre biblioteca pública i llibreria: venen llibres a un euro i alhora són un projecte molt potent per recuperar llibres i fer que circulin. Ara bé, el que realment marca la diferència és el públic: el públic del nostre club no és un públic universitari. Qui hi participa són grans lectors i lectores, i, pel que hem pogut constatar, s’apropen als llibres amb molta sensibilitat i atenció –una actitud que ens encanta. La lectura no s’entén com a deures, sinó que qui llegeix ho fa des del plaer i l’interès genuí.

«Un altre aspecte molt important que volem destacar és que els llibres que triem poden aconseguir-se a les biblioteques públiques catalanes, no cal comprar-los. Aquest fet subratlla la naturalesa híbrida de Papyrus: el focus no es posa en la venda de llibres, sinó en aconseguir que els llibres siguin accessibles i en la creació d’una experiència de lectura col·lectiva.»

Un altre aspecte molt important que volem destacar és que els llibres que triem poden aconseguir-se a les biblioteques públiques catalanes, no cal comprar-los. Aquest fet subratlla la naturalesa híbrida de Papyrus: el focus no es posa en la venda de llibres, sinó en aconseguir que els llibres siguin accessibles i en la creació d’una experiència de lectura col·lectiva.

El que valorem especialment és que es genera un espai en què el públic tot sovint fa preguntes molt importants que, a la universitat o en un ambient més «intel·lectual», no s’haurien atrevit a plantejar. Per a nosaltres ha estat una experiència d’aprenentatge increïble: els i les participants es fixen en detalls que nosaltres no hem vist, o demanen aclariments sobre qüestions que donem per sabudes. En molts sentit tenim la sensació que som les que més hem après d’aquesta experiència.

Com trieu els llibres per als clubs? 

Danae i Dana: A l’hora de triar els llibres ens guiem sobretot per dos criteris: han de ser llibres que hagin estat traduïts al català o al castellà, i han d’estar disponibles al sistema de biblioteques, perquè si no, la gent no hi pot accedir. Un cop s’acompleixen aquestes condicions, busquem obres que representin períodes, temàtiques i veus diferents, i busquem un equilibri entre aquesta diversitat. 

Per exemple, per al primer cicle vam triar: Homes sota el sol, de Ghassan Kanafani; Un detall menor, d’Adania Shibli; He visto Ramallah, de Mourid Barghouti, i El parisino, d’Isabella Hammad. En aquesta selecció la meitat dels autors eren homes i l’altra meitat dones, i a més hi eren presents diverses generacions de veus palestines. També ens permetia explorar diferents moments històrics –des del Mandat britànica a la nabka, la naksa, i els acords d’Oslo–, tot reflexionant sobre temes transversals, com l’exili, la identitat, la violència, l’ocupació, la història i la memòria. 

Què feu per donar a conèixer els clubs de lectura? Qui hi ha participat?

Danae i Dana: De la difusió s’encarreguen sobretot les biblioteques on tenen lloc els clubs; cada biblioteca dona veus al seu municipi. Com que hem celebrat els clubs a petites localitats de tota Catalunya, s’hi apunta, majoritàriament, la gent d’aquell poble o ciutat, o dels voltants. 

Com estructureu un club de lectura perquè funcioni? Fins a quin punt és similar –o no– a una classe universitària oberta al públic? Com us ho feu per acompanyar els debats que es generen?

«L’estructura del club és molt diferent de la d’una classe universitària. Als clubs fem més aviat de guies, i no tant de professores. Acostumem a dur material imprès –com ara mapes o fotografies– que pugui ajudar a engegar o a enriquir el debat. L’escolta activa dels i les participants és un element fonamental: estem atentes al que els ha agradat, el que ha els ha cridat l’atenció, les preguntes que els han sorgit.»

Danae i Dana: L’estructura del club és molt diferent de la d’una classe universitària. Als clubs fem més aviat de guies, i no tant de professores. Acostumem a dur material imprès –com ara mapes o fotografies– que pugui ajudar a engegar o a enriquir el debat. L’escolta activa dels i les participants és un element fonamental: estem atentes al que els ha agradat, el que ha els ha cridat l’atenció, les preguntes que els han sorgit. 

Des de la nostra perspectiva, tot és molt natural perquè literatura palestina és universal, connecta amb moltes experiències amb les quals la gent es pot identificar fàcilment. Per això, acostumem a establir un mínim de tres punts clau que volem destacar a cadascuna de les session, i preparem algun suport visual que els acompanyi. Alhora, anem dirigint el debat en funció de les intervencions dels i les participants; les seves observacions i preguntes són les que marquen la conversa. Aquest equilibri entre una estructura poc definida i un diàleg que s’estructura al voltant de qui hi participa és el que fa que els clubs funcionin tan bé. 

Què aconsellaríeu a algú que volgués començar una iniciativa com la vostra, potser a un altre país? 

» I, sobretot, el que volem transmetre és que s’hi animin: molta gent vol llegir sobre Palestina, però no disposa d’un espai per fer-ho. Cal crear aquest espai. «

Danae i Dana: Recomanem que es triïn llibres que ofereixin una barreja equilibrada d’estils i temàtiques, perquè qui hi participi pugui accedir a veus i perspectives diferents. És important escoltar molt atentament les preguntes i comentaris de tothom, perquè el valor del club recau en el debat que es genera col·lectivament, i no en el que pugui dir la persona que el modera. I, sobretot, el que volem transmetre és que s’hi animin: molta gent vol llegir sobre Palestina, però no disposa d’un espai per fer-ho. Cal crear aquest espai.

✽

Publicat originalment a Arablit el 28 d’octubre de 2025, traducció de Meritxell Joan Rodríguez.

Meritxell Joan Rodríguez és doctora en Estudis Literaris, Lingüístics i Culturals per la Universitat de Barcelona. En la seva tesi va analitzar els binomis Catalunya-Marroc i França-Algèria des del filtre literari i amb una perspectiva de gènere. Actualment és investigadora i professora al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, a l’àrea dels estudis literaris i culturals francòfons, i de llengua francesa. Forma part del projecte de recerca AlterMagreb –finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación–, que reflexiona sobre els imaginaris de les relacions entre Espanya i el Marroc.